L' APARELL CIRCULATORI
1.- EL MEDI INTERN
El medi intern és el conjunt de líquids que envolten les cèl·lules d'un organisme. D'aquest medi, les cèl·lules n'extreuen els nutrients i l'oxigen que necessiten, i hi aboquen les substàncies de rebuig i el CO2 que produeixen en el seu metabolisme.
Constituït per:
a) El plasma intersticial. Líquid que hi ha entre les cèl·lules i que té funcions de defensa i nutrició.
b) La sang. Medi de transport de substàncies que circulen per l'interior dels vasos sanguinis.
c) La limfa. Líquid que es forma a partir del plasma intersticial i que circula pels vasos limfàtics (desemboquen als vasos sanguinis).
Homeòstasi: El bon funcionament de les cèl·lules depèn del fet que el medi intern es mantingui constant; és a dir, que no variïn les seves propietats (composició, temperatura...).
Hi ha dos sistemes circulatoris: SANGUINI I LIMFÀTIC.
2.- EL SISTEMA CIRCULATORI LIMFÀTIC
El sistema limfàtic s'encarrega de recollir l'excés de líquid que queda entre les cèl·lules per retornar-lo a la sang. També transporta greixos que s'absorbeixen a l'intestí.
COMPONENTS DEL SISTEMA LIMFÀTIC
a) Els capil·lars i vasos limfàtics. Els capil·lars limfàtics són uns conductes molt fins que es troben en tots els òrgans i que recullen el plasma que queda entre les cèl·lules. Quan es reuneixen formen vasos limfàtics més gruixuts, semblants a les venes, que desemboquen en el sistema circulatori sanguini.
b) Limfa. És el líquid que circula per l'interior dels capil·lars i els vasos limfàtics.
c) Ganglis limfàtics. Són uns òrgans petits que es
troben als vasos limfàtics. Contenen gran quantitat d'uns glòbuls blancs
anomenats limfòcits. Els ganglis actuen com a barrera defensiva contra els
agents infecciosos. Quan tenim una infecció, els ganglis s'inflamen.
3.- EL SISTEMA CIRCULATORI SANGUINI
El sistema circulatori sanguini distribueix els nutrients i l'oxigen per tot l'organisme i retira el diòxid de carboni i els productes de rebuig que produeixen les cèl·lules.
ELS VASOS SANGUINIS:
a) ARTÈRIES: Porten la sang del cor a la resta d'òrgans del cos / Parets més gruixudes / No tenen vàlvules.
b) VENES: Condueixen la sang des dels òrgans fins al cor / Les seves parets són més fines / Tenen vàlvules.
c) CAPIL·LARS: Són uns vasos microscòpics que formen una xarxa que comunica les artèries amb les venes / Parets molt fines.
4.- LA SANG
La sang és un líquid viscós, de color vermell i de gust salat, que circula per l'interior dels vasos sanguinis. La sang intervé en diverses funcions: nutrició, respiració, excreció, defensa i regulació tèrmica. La sang té dos components: el plasma i les cèl·lules sanguínies.
a) Plasma. És un líquid de color groguenc compost per aigua amb nombroses substàncies dissoltes en aquesta, com ara nutrients, sals minerals i substàncies de rebuig. El plasma sense determinades proteïnes rep el nom de sèrum sanguni. El procés pel qual el plasma es solidifica s'anomena coagulació.
b) Cèl·lules sanguínies. S'originen a la medul·la òssia. N'hi ha tres tipus:
1.- Glòbuls vermells o eritròcits (hematies). Són cèl·lules petites que no tenen nucli. Són les més abundants a la sang i la seva funció és transportar l'oxigen i el diòxid de carboni. El color vermell de la sang es degut al fet que a l'interior hi tenen una proteïna que conté ferro, l'hemoglobina.
2.- Glòbuls blancs o leucòcits. Són menys nombrosos que els glòbuls vermells. La seva funció és defensar l'organisme contra les infeccions. (Ex: neutròfils, eosinòfils, basòfils, limfòcits i monòcits).
3.- Plaquetes o trombòcits. Són trossos d'unes cèl·lules
més grans. Ajuden a formar un coàgul per taponar les ferides i evitar que
s'escapi la sang.
5.- EL COR
El cor és l'òrgan musculós que impulsa la sang perquè arribi a totes les parts del cos. Les parets del cor estan formades per un teixit muscular que rep el nom de miocardi.
6.- EL FUNCIONAMENT DEL COR
La contracció del múscul cardíac s'anomena sístole, i la relaxació, diàstole. La successió de sístoles i diàstoles dóna lloc al batec cardíac, que es pot detectar posant la mà sobre el pit. La sístole de les aurícules fa que la sang passi als ventricles i la sístole dels ventricles impulsa la sang per les artèries.
FASES DEL CICLE CARDÍAC
1.- Sistole auricular: les aurícules plenes de sang, es contrauen, i passen la sang als ventricles. S'obren les vàlvules tricúspide i mitral.
2.- Sístole ventricular: Contracció dels ventricles. Es tanquen les vàlvules tricúspide i mitral per impedir que la sang torni a les aurícules. Obertura de les vàlvules pulmonar i de l'aorta. Sortida de la sang per les artèries (pulmonar i aorta).
3.- Diàstole: les aurícules i els ventricles es relaxen. Es tanquen les vàlvules pulmonar i de l'aorta. La sang procedent de les venes caves i pulmonars comença a omplir les aurícules.
7.- LA CIRCULACIÓ DOBLE
Les persones tenim un tipus de circulacio doble i completa. Diem que es doble perquè en el curs d'un recorreut complet la san passa dues veades pel cor, de manera que s'estableixen dos circuits.
1.- Circuit pulmonar o menor. És el més curt i es realitza entre el cor i els pulmons. La seva funció és que la sang es carregui d'oxigen i s'alliberi de diòxid de carboni, cosa que passa als pulmons.
2.- Circuit general o sistèmica (major). És el més llarg i es duu a terme entre el cor i tot el cos, excepte els pulmons. La seva funció és portar oxigen i nutrients a tot el cos i recollir el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig que produeixen les cèl·lules.
8.- MALALTIES DEL SISTEMA CIRCULATORI
a) ARTERIOSCLEROSI: Consisteix en l'enduriment de les artèries. Quan les artèries s'estreteixen, hi ha el risc que s'embossin (dipòsit de greixos i colesterol) amb qualsevol coàgul petit que es formi. Aquesta obstrucció rep el nom de trombes. Si s'obstrueix la circulació sanguínia al cervell o pulmons, s'anomena embòlia.
b) L'INFART DE MIOCARDI: Quan el trombe es produeix en una de les artèries que porten sang oxigenada al cor, es produeix un infart de miocardi, que consisteix en la mort de part del múscul cardíac i, en alguns casos, la mort de la persona. Si l'obstrucció és parcial o temporal es coneix com a angina de pit.
